Bé, després d'un Sant Jordi ben maco com pocs, amb passejada per la Rambla de Catalunya, llibre, rosa, pastís i pa, i abans de fer-me més gran vaig decidir tornar a fer kung-fu.
Sempre que torno penso que ho necesitava y així és. El bon rollo sempre hi és present, tot i que ens peguem, sempre hi ha bon ambient. De fet és un dels únics espais en el que em permeto "jugar",tret dels moments que passo amb la Shu, és clar, però a la fi d'un dia laboral el balanç es decanta cap a moments de serietat més que de diversió.
Bé parteixo de la base que la persona no està feta per a treballar en excés, però de ben segur que hi ha persones que les seves feines són per a elles, jocs constants. Un exemple clar és el de la Mumu.
Tots aquells que fan feines en les que si troben a gust per a ells forma part d'un joc ben interessant. Vaja, aquesta és la meva humil opinió.
El kung fu per a mi reuneix una sèrie de requisits indispensables per a fer-lo atractiu i una d'elles és el combat.
Resulta interesant veure la manera com ens expressem en un combat-joc com els que fem a kung fu. Les preguntes que em venen al cap són: realment he canviat tant en aquests últims anys?la meva percepció del canvi de l'altre coincideix amb el que l'altre pensa de si mateix?el conec més a l'altre per ahver lluitat amb ell/a?és fàcil aprendre quan ja n'has après molt?què ens impulsa a seguir fent allò que feiem com ara ...el kung fu?
Tot això i molts més són els petits interrogants que m'assalten a l'hora de valorar un combat a posteriori i la meva vida en aquest moment de reflexió.
El meu aniversari...això serà en un altre post, val a dir que fou el més popular del que he tingut des de fa temps.
1 comentario:
Tu combates para jugar y hay quien combate para vivir, aprovéchalo!! aunque en tu interior estas librando la mayor de tus luchas, tus interrogantes, que solo tu puedes proclamarte ganador.
Aahhh!!! Quiero leer ese post de tu cumpleaños ¿para cuando …?
Publicar un comentario